diumenge, 3 de desembre del 2017

Títol del llibre: El millor lloc del món és aquí mateix
Autors: Francesc Miralles i Care Santos. 
Traducció: Katinka Rosés Becker. 
Il·lustracions: Franzi Rosés Becker.
Primera edició: octubre de 2008.
Editorial: Ara Llibres SCCL.
Col·lecció: Amsterdam Llibres.
Número de pàgines: 153.

Resum de la novel·la:
La protagonista d’aquest llibre és una noia barcelonina d’uns 30 anys anomenada Iris, que se sent trista i destrossada després de perdre els seus pares en un accident de trànsit. La vida no té sentit per a ella i aleshores un diumenge a la tarda decideix la bogeria de tirar-se a les vies del tren, però el soroll del globus d’un nen anomenat Àngel, la paralitza. Tot seguit, és quan comença la trama del llibre. L’Iris descobreix un cafè amb un nom ben curiós: “El millor lloc del món és aquí mateix”. Quan hi entra, un senyor de cabells blancs i llargs, com una mena d’il·lusionista, li serveix una tassa de xocolata. És en aquest lloc màgic on coneix al Luca, amb qui conservarà durant sis tardes seguides en diferents taules on succeeixen coses meravelloses. Cada taula del cafè té propietats màgiques. Per exemple, una taula converteix en poetes als qui s’asseuen en ella, una representa la taula del perdó i una altra és la del comiat.   L’Iris es va enamorant lentament d’en Luca i de tot el que envolta aquest personatge tan enigmàtic. A la setena tarda entén però, que el Luca no hi anirà més. És aleshores quan comença a cercar en Luca, fins que esbrina que estava en coma a l’hospital del Mar. I just el diumenge a la tarda que es van trobar, és quan el Luca va morir. Llavors l’Iris comprèn que és un personatge màgic, com tots els clients del cafè, estant morts però encara tenen alguna cosa pendent d’arreglar.   El veritable missatge que li volia donar el Luca a l’Iris és que continués lluitant, doncs els pares de l’Iris desitjaven que fos molt feliç i el Luca era el seu missatger, encarregat de desenvolupar la tasca de fer-li obrir els ulls a l’Iris; finalment ho aconsegueix. L’Iris descobreix que realment de qui està enamorada és del veterinari del seu gos, un antic amic de l’adolescència que anys més tard es retroba.   
Un altre personatge de la novel·la és l’Àngela, una noia que treballa en una immobiliària i que es fa molt amiga amb la protagonista. Així doncs, l’Iris torna a ser una noia riallera, ho té tot per ser feliç: la seva amiga, el seu xicot Oriol i el seu gos que es diu Pirata. La vida li somriu i tot gràcies a en Luca i per descomptat a l’imaginari cafè “El millor lloc del món és aquí mateix”, on l’Iris descobreix la veritable essència de la vida i que la felicitat està molt a prop nostre.


Comentari crític:  
Aquest és un llibre que especialment a mi m’ha agradat molt perquè et fa pensar i és fàcil de llegir. La història està plena de sensibilitat i et motiva a llegir pàgina rere pàgina. Una bona idea dels autors és combinar personatges fantàstics amb personatges reals. Això fa que la lectura sigui molt dinàmica. La novel·la et fa pensar perquè ens acosta un tema tan dur com la mort, però al mateix temps és un llibre que desprèn un gran optimisme que està present en tota la narració. Crec que els autors volen transmetre al lector la idea que fins i tot del més negatiu podem treure alguna cosa positiva, i així deixar enrere el passat que fa mal i viure el present.  A vegades l’ésser humà vol trobar la felicitat viatjant a països llunyans i no s’adona que la felicitat la té més a prop del que es pensa. Aquest concepte de valorar el que tenim més proper és el que té una connexió amb el títol del llibre: “El millor lloc del món és aquí mateix”.  Personalment, és un llibre que recomanaria a lectors de totes les edats, tant el pot llegir un adult com un adolescent, doncs les emocions que desperta el llibre les pot experimentar qualsevol persona que li agradi les històries originals amb un punt de fantasia. 

Alume: Àlex Orriols
Curs: 4t ESO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada